Anticonceptius

Característiques dels mètodes anticonceptius

Existeixen diferents mètodes anticonceptius com :

•         L'anell: anticonceptiu hormonal d'ús mensual. Es col·loca a dintre de la vagina en el primer dia del cicle i es deixa durant tres setmanes, després es retira amb l'objectiu de descansar una setmana,deixant pas a la menstruació. 

•         Diu: mètode anticonceptiu de llarga durada (5 anys). N'hi ha de diversos tipus, amb hormones o sense hormones (DIU de coure).
Posat dintre de l'úter de la dona per un ginecòleg. Impedeix que l'òvul fecundat s'implanti a l'úter i els espermatozoides arriben a fecundar l'òvul.    

•         L'implant hormonal: mètode anticonceptiu hormonal de llarga durada (3 anys). És un mètode sense estrògens, només conté progestagen, que evita que els espermatozoides arriben a l'úter. 

•         El pegat: mètode anticonceptiu que es posa cada setmana, durant tres setmanes i es descansa una setmana per a tenir la menstruació. 

•         La píldora combinada:  píndola anticonceptiva d'ús diari. La presa ha de ser cada dia a la mateixa hora durant 21, 22 o 28 dies. És important no oblidar cap presa, ja que la seva eficàcia no està garantida en cas d'oblit.

•         La píldora sense estrògens: mètode anticonceptiu d'ús diari que inhibeix l'ovulació.

•         Altres mètodes:

-El preservatiu o condó: funda prima de làtex/ no làtex dissenyada per recobrir el penis

erecte durant el coit i retenir el semen ejaculat amb el que els espermatozoides no entren  a la vagina i s'evita l'embaràs. 

-Espermicídes: són substàncies que s'apliquen a la vagina i disminueixen la capacitat per fecundar dels espermatozoides.

-Diafragma: caputxó de cautxú flexible i forma circular que 
cobreix el coll del'úter impedint el pas dels espermatozous. Sempre s'ha de combinar el seu ús amb espermicides.

-Preservatiu femení: funda de plàstic transparent, amb dos anells en els seus extrems, que s'ajusta a les parets de la vagina i funciona de manera similar al preservatiu masculí.   

 -Injecció anticonceptiva: Injecció mensual o trimestral d'hormones d'acció prolongada que impedeixen l'ovulació.

-Esterilització (femenina / masculina): intervenció quirúrgica per la qual es tallen i lliguen les trompes de Fal·lopi en la dona (lligadura de trompes) i els conductes que porten els   espermatozoides en l'home (vasectomia).

     

Fases del Cicle Menstrual

FASES DEL CICLE MENSTRUAL

- Fase Fol·licular
 En aquesta fase es produeix l'augment de l'hormona folicular

Fases del cicle Menstrual

 estimulant (FSH) estimula el creixement dels fol·licles ovàris
 (vesícules situades als ovaris que contenen els òvuls). Quan      el fol·licle ovàric és madur o Fol·licle de Graaf produirà    grans quantitats d'estrògens, els quals faran que l'endometri  (paret interna de l'úter) comenci a fer-se més gruixuda entre
 2-3mm.
 Els nivells d'estrògen augmenten dràsticament durant els dies  previs a l'ovulació i aconsegueixen el seu nivell màxim un dia  abans  d'aquesta.
- Fase Ovulatòria o Ovulació
El nivell d'estrògens en l'organisme continua augmentant, produint un ràpid increment de l'hormona luteïnitzant (LH).
Aquest augment provoca la secreció d'enzims proteolítics que degraden el teixit fol·licular, permetent que finalitzi el procés de maduració de l'òvul i el seu alliberament, fet conegut com ovulació.
L'ovulació sol produir-se entre 24 i 36 hores després de l'augment de LH, pel que l'hormona luteïnitzant és un bon factorde mesura del període de màxima fertilitat.
- Fase Lútea o Luteínica

Nivells de progesterona en la fase Lútea

La duració mitjana d'aquesta fase és de entre 12 i 14 dies.
Aquesta fase dona el seu nom al cos luti o cos groc, que és una estructura que es forma a partir del fol·licle
després que s'allibera l'òvul en el moment de l'ovulació. El cos luti o cos groc comença a segregar l'hormona progesterona, la qual s'encarrega de preparar l'endometri per a una possible implantació i posteriorment alimentar l'embrió fins que aquest últim pugui nodrir-se de la sang materna una volta que s'hagi format la placenta.

Si hi ha embaràs el cos groc segueix creixent i produïnt progesterona fins al tercer mes de la gestació.

Si no es produeix embaràs, el cos luti es descompon a cos blanc i els nivells d'estrògens i progesterona fan una devallada. Aquesta ausència d'hormones fa que aparegui el sagnat menstrual, començant així un altre cop el cicle.

Aparell reproductor: anatomia i fisiologia

   Aparell reproductor

En néixer, els éssers humans som gairebé tots iguals. L'únic que ens diferència és l'aparell  reproductor. 

La finalitat de l'aparell reproductor és la reproducció, és a dir, la formació de  nous éssers vius.

  

Funcions de l'aparell reproductor

•  Aparell reproductor masculí: els testicles produeixen els espermatozoides.
•  Aparell reproductor femení: producció de òvuls pels ovaris i fabricació d'hormones sexuals ( estrògens i progesterona). A part és on té lloc la fecundació i la gestació.

  L'aparell reproductor femení està format per:

   

Aproximadament cada mes, un fol·licle ovàric madura i allibera un òvul. La resta del fol·licle es transforma en el cos blanc. L'òvul alliberat entra en la trompa de Fal·lopi on potser fecundat o no. Si l'òvul no és fecundat, després de recórrer la trompa de Fal·lopi, travessa l'úter i la vagina i s'evacua a l'exterior junt amb una quantitat de sang, és el que s'anomena menstruació o regla.